Erase una vez un lobito bueno, al que maltrataban todos los corderos,
había también una príncipe malo, una bruja hermosa y un pirata honrado....
Todas esas cosas había una vez, cuando yo soñaba un mundo al revés.
(José Agustín Goitysolo)

dijous, 27 d’octubre del 2011

15,. LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA



Avui,  fent servir com a material el conte de "La rateta que escombrava l'escaleta" s'ha establert l'objectiu que les alumnes identifiquessin en el conte els estereotips de gènere que aquest contenia.
De fet ha estat el mateix exercici,  que la psicòloga va fer a la primera sessió,  però en aquest cas han estat les alumnes qui han identificat en grup quins estereotips han trobat

Observacions que han fet:
La rateta és  "hacendosa y limpia",  té "la casa límpia como los chorros del oro", és "presumida",  diu "todos los galanes del pueblo me admiraran y quizas encuentre un marido" (la seva actitud és pasiva, està esperant un marit),  és "bonita", té  la mirada tendra i dolça i li diu al gat "tu seras mi señor"!

A la cerimonia del casament van assistir: " fuerzas vivas del pueblo: alcalde, concejales, juez, cabo, médico, boticario,etc."   tot personatges masculins.

A continuació s'ha treballat el tema del matrimoni, de la parella i del paper que desenvolupen en aquesta homes i dones. S'ha acabat la classe amb la lectura del conte "Las alas del amor".


Cuenta una vieja leyenda de los indios sioux que, una vez, hasta la tienda del viejo brujo de la tribu llegaron, tomados de la mano, Toro Bravo, el más valiente y honorable de los jóvenes guerreros, y Nube Alta, la hija del cacique y una de las más hermosas mujeres de la tribu.
-Nos amamos-empezó el joven.
-Y nos vamos a casar-dijo ella.
-Y nos queremos tanto que tenemos miedo.
-Queremos un hechizo, un conjuro, un talismán.
-Algo que nos garantice que podremos estar siempre juntos.
-Que nos asegure que estaremos uno al lado del otro hasta encontrar a Manitú en la muerte.
-Por favor-repitieron-,¿hay algo que podamos hacer?
El viejo los miró y se emocionó de verlos tan jóvenes, tan enamorados, tan anhelantes esperando su palabra.
-Hay algo…-dijo el viejo después de una larga pausa-. Pero no sé…es una tarea muy difícil y sacrificada.
-No importa-dijeron los dos.
-Lo que sea-ratificó Toro Bravo.
-Bien-dijo el brujo-, Nube Alta, ¿ves el monte al norte de nuestra aldea? Deberás escalarlo sola y sin más armas que una red y tus manos, y deberás cazar el halcón más hermoso y vigoroso del monte. Si lo atrapas, deberás traerlo aquí con vida el tercer día después de la luna llena. ¿Comprendiste?
La joven asintió. en silencio.
-Y tú Toro Bravo-siguió el brujo-, deberás escalar la montaña del trueno y cuando llegues a la cima, encontrar la más bravía de todas las águilas y solamente con tus manos y una red deberás atraparla sin heridas y traerla ante mí, viva, el mismo día en que vendrá Nube Alta…Salgan ahora.
Los jóvenes se miraron con ternura y después de una fugaz sonrisa salieron a cumplir la misión encomendada, ella hacia el norte, él hacia el sur…
El día establecido, frente a la tienda del brujo, los dos jóvenes esperaban con sendas bolsas de tela que contenían las aves solicitadas.
El viejo les pidió que con mucho cuidado las sacaran de las bolsas. Los jóvenes lo hicieron y expusieron ante la aprobación del viejo los pájaros cazados. Eran verdaderamente hermosos ejemplares, sin duda, lo mejor de su estirpe.
-¿Volaban alto?-Preguntó el brujo.
-Sí, sin dudas. Como lo pediste… ¿Y ahora?-preguntó el joven-.¿los mataremos y beberemos el honor de su sangre?
-No-dijo el viejo.
-Los cocinaremos y comeremos el valor en su carne-propuso la joven.
-No-repitió el viejo-. Hagan lo que les digo. Tomen las aves y átenlas entre sí por las patas con estas tiras de cuero… Cuando las hayan anudado, suéltenlas y que vuelen libres.
El guerrero y la joven hicieron lo que se les pedía y soltaron los pájaros.
El águila y el halcón intentaron levantar vuelo pero sólo consiguieron revolcarse en el piso. Unos minutos después irritadas por la incapacidad, las aves arremetieron a picotazos entre sí hasta lastimarse.
-Éste es el conjuro. Jamás olviden lo que han visto. Son ustedes como un águila y un halcón; si se atan el uno al otro, aunque lo hagan por amor, no sólo vivirán arrastrándose, sino que además, tarde o temprano, empezarán a lastimarse uno al otro. Si quieren que el amor entre ustedes perdure, vuelen juntos pero jamás atados.
Jorge Bucay
Camino del encuentro
Ha estat una classe molt interessant, les alumnes han pogut identificat els estereotips de gènere que apareixen als contes amb una mínima ajuda per part de la psicòloga. Aquesta vegada ho han fet encara com a un treball grupal, al proper conte que treballin es farà de forma individual. Seguirem d'aquesta manera la seqüència: amb ajuda, de manera col.lectiva amb una mínima ajuda, de manera individual. El conte de las alas del amor també bé a ajudat a reflexionar sobre mites del matrimoni i de l'amor molt instaurats a la nostra societat, que comporten possessió i dependència mútua i que impideixen el creixement personal.
També s'ha generat de nou la reflexió sobre com es porta a terme l'aprenentatge, com la societat, en el seu procés de socialització té com a objectiu reproduir les estructures existents i el paper que té l'actitud i el discurs individual en el canvi social.

dijous, 20 d’octubre del 2011

14.- LA VENTAFOCS

Avui ha estat la prova de foc per a les noies!


 L'Anna, la professora de teatre, ha iniciat la sessió fent una lectura dramatitzada de "La ventafocs". A continuació en grups de tres o quatre persones han representat, amb l'ajuda de les seves indicacions,  diverses escenes del conte. L'Anna destaca el diferent llenguatge corporal i el missatge que transmet: submissió, conformisme, dominació.. etc. A continuació es representa l'escena en que la madrastra i les filles no deixen anar a la ventafocs al ball, i després la monitora demana a algunes de les alumnes que trenquin amb aquesta situació i aconsegueixin anar al ball, tot i l'oposició de les germanes i la madrastra.


dimecres, 19 d’octubre del 2011

13.- TRENCANT EL GEL

Avui ha estat la primera sessió del taller en que s'ha fet servir l'eina de la dramatització. 
En aquestes sessions pràctiques, l'Anna, la professora de teatre porta la classe, dinamitza el grup, ensenya a dramatitzar i comunicar-se mitjançant l'expressió corporal, però sempre tenint en compte que els objectius del curs són la millora de l'autoestima i del coneixement del sistema de transmissió d'esterotips de gènere, com a forma de prevenir la violència de gènere.


L'Anna  ha ajudat a les participants a trencar el gel i animar-se a participar amb senzills exercicis d'expressió corporal. L'objectiu és que perdin la por i s'animin expressar-se mitjançant el llenguatge corporal. El resultat ha estat magnífic!. Les reticències inicials s'han deixat de banda i tot i que algunes de les alumnes estan més predisposades que altres el resultat ha estat excel.lent.
Durant la sessió he anat prenent notes, com faig durant les sessions més teòriques i he prestat especial atenció a les dues dones de les quals faré un seguiment més concret: la V. i la D.
Una d'elles ha estat víctima de violència de gènere i se li nota, té més por a participar i la seva expressió corporal reflecteix la seva angoixa. L'altra presenta problemes d'audició, i ha hagut la necessitat d'adaptar les activitats perquè les pugui seguir sense problema.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

12.- CIRCUÏT LOCAL INTERVENCIÓ COORDINADA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Avui la meva recerca ha estat adreçada a conèixer el circuït local  d'actuació sobre la violència de gènere, pel que fa a la prevenció, detecció, atenció i recuperació.
La meva tutora m'ha explicat els diferents àmbits que intervenen i accions que es desenvolupen en aquest circuït.

dijous, 13 d’octubre del 2011

11.- LA BLANCANEUS

Avui el taller ha començat amb la visualització d'un video del conte de la Blancaneus


Anàlisi del conte:
A partir de la següent fitxa, la psicòloga fa l'anàlisi del conte, amb la participació de les alumnes. Treball en grup dirigit.




FEMENINOS
FEMENINOS
MASCULINOS
MASCULINOS
PERSONAJES
PRINCIPALES
SECUNDARIOS
PRINCIPALES
SECUNDARIOS
Denominación
( aspecto o parentesco)





Descripción
Como son





 Roles
Papel que hacen





Oficios
Trabajan…




Problemas y soluciones




Tareas tradicionales





Tareas transgresoras





Donde están





Actitud










A continuació es fan les següents reflexions conjuntes
  • Què entenen per violència de gènere?
  • Reflexió sobre els estereotips de gènere que ens transmet el conte.
  • Reflexió sobre quin és el paper de les dones al conte i el dels homes?
  • Reflexió sobre el rol que desenvolupa cada un dels personatges.
  • Reflexió conjunta sobre com es transmeten aquests estereotips, quin és l'objectiu de la socialització i que es pot fer a nivell personal.
  • Anàlisis del conte i posta en comú
  • Preguntes sobre la taula: Vol dir això que no es poden explicar contes tradicionals? Debat
M'ha sorprès que la majoria d'alumnes,  consideren violència de génere, únicament la violència física, sense tenir en compte altres manifestacions més subtils. Pel que fa a com es transmeten els  estereotips de gènere s'han adonat que són un element importantíssim, sense que ni tan sols siguin conscients del seu paper. 



dimarts, 11 d’octubre del 2011

10.- PRESENTACIÓ DEL TALLER "VA DE CONTES"

Avui ha estat el dia de la presentació del taller "Va de contes" a les assistents. Hi participen deu dones d'edats, perfils i contextos socioeconòmics diferents,  però totes han estat ateses al SIAD.La majoria han passat situacions difícils, una es va quedar vídua molt jove amb els seus fills, bona part d'elles estan separades i han viscut o estan vivint situacions sentimentals difícils o una relació complicada i dolorosa amb el seu ex, una té problemes de relació amb el seu fill adolescent i una està casada.  Algunes d'elles han fet tallers anteriors sobre creixement personal i intel·ligència emocional, i altres és el primer taller que fan. En aquest grup no hi ha cap persona nouvinguda, tot i que en un principi, aquest era un dels objectius del preprojecte, costa molt apropar-les a aquest tipus d'activitat, i aquest ha estat un objectiu del preprojecte que no s'ha pogut assolir, ja que quan han estat convidades a participar, o bé no s'ha pogut contactar amb elles o no ha hi ha hagut una resposta positiva.

La Psicòloga comença la sessió explicant quin serà el fil conductor del taller i les convida a agrupar-se per parelles, presentar-se una a l'altra i després cada una d'elles presentarà a la seva companya a la resta. És una bona manera de trencar el gel.
A continuació la psicòloga, Rosa, els demana que cada una d'elles digui quin és el conte que més les ha marcat de tots els que coneixen.
Entre totes escullen un conte, que treballaran el proper dia, que resulta ser la Blancaneus.
El pas següent és que cada una d'elles expliqui les expectatives que tenen posades en aquest curs. Són variades, però tenen el denominador comú d'aprendre a ser i aprendre a actuar diferent.
Algunes d'elles es sorprenen que una part del curs consistirà en lectures dramatitzades o petites representacions teatrals i la psicològa les convida a provar-ho i que si més endavant no volen continuar no hi ha cap problema.
De moment totes volen participar, se senten molt bén acollides per la psicòloga i es nota que s'hi troben a gust amb ella, i hi confien.

Jo he assistit en qualitat d'observadora i he anat prenent nota de noms i actituds de les participants,  per analitzar després la informació disponible al SIAD i poder valorar el seu context. També prenc notes de la forma d'actuar i de portar la classe, per part de la psicòloga. Aquesta activitat de prendre notes la repetiré en cada sessió.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

9.- ENTREVISTA TÈCNICA IGUALTAT

Avui he recollit informació sobre, quines actuacions es fan des de la Regidoria de la Dona i Acció Social, en matèria de prevènció de violència de gènere i igualtat.


Aquestes es classifiquen en dos apartats: 

  • Programa de ciutat de sensibilització envers la violència de gènere
  • Programa de prevenció de la violència de gènere en els centres educatius.



Durant el curs escolar  l'Ajuntament fa a les escoles, tallers de sensibilització en clau de gènere. Els d'aquest curs 2011-2012 són els següents:
  • Contacontes de gènere
  • Emocions i sentiments
  • La violència de gènere en els mitjans de comunicació audiovisuals
  • Prevenir la violència a la parella jove
  • Col·lecció de vídeos "El món vist per les dones"
  • Masclisme, estereotips i  llibertat personal
  • Violència masclista, com comença tot?
http://www.elprat.cat/Escolaritzacio__accés_VDir_/Activitats/DetallActivitat/_IaF-uLBpglrUXsUKAqnP89B-foQQiIsO

http://www.elprat.cat/Escolaritzacio__accés_VDir_/Activitats/DetallActivitat/_IaF-uLBpglrUXsUKAqnP82ijZVXT0obg

http://www.elprat.cat/Escolaritzacio__accés_VDir_/Activitats/DetallActivitat/_IaF-uLBpglrUXsUKAqnP85pQwiH-yLZQ

http://www.elprat.cat/Escolaritzacio__accés_VDir_/Activitats/DetallActivitat/_IaF-uLBpglrUXsUKAqnP8_tAUhtiqO7H

A aquesta tasca de sensibilització cal afegir tota aquella que és fa, de manera sistemàtica, des del Consell de les Dones i que queda reflectida en el seguit d'activitats programades.

La informació obtinguda m'ha fet reflexionar sobre el fet que el vessant de la prevenció de violència de gènere en la infància i adolescència està suficientment coberta en aquest municipi, per el que haver escollit com a destinataries de la intervenció, les dones provinents del SIAD, ha estat una bona elecció.

dijous, 6 d’octubre del 2011

8.- MARC LEGAL

Avui m'he reunit amb l'advocada del SIAD per veure conjuntament la normativa legal que emmarca la violència de gènere.


Llei  Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. va ser aprovada  pel Parlament espanyol el 28 de desembre de 2004  i va entrar en vigor en la seva totalitat entre el 28 de gener i el 29 de juny de 2005.
Parteix de la base, que la violència de gènere és un problema de caràcter transversal que afecta tots els sectors de la societat i necessita solucions que incideixen en la multiplicitat de les seves causes i efectes. Pretén també oferir una protecció integral de la víctima des del moment de la presentació de la denúncia.
En aquesta llei destaquen aspectes rellevants en l'àmbit social, laboral, sanitari, educatiu i de prenvenció, drets econòmics i protecció policial.


A nivell de tutela judicial també introdueix canvis en el Codi Penal, la Llei d'enjudiciament penal i la Llei d'enjudiciament civil, a fí d'atorgar la major protecció a les víctimes i que s'edureixin les penes als maltractaments.


Llei 38/2002, de 24 d'octubre de reforma parcial de la Llei d'enjudicament criminal ("judicis ràpids")


Llei 5/2008, del 16 d'abril, del Parlament de Catalunya , del dret de les dones a eradicar la violència masclista,
De la que destaquen aspectes com:
Facilitat d'accés a un habitatge
Constitució d'un fons de garantia de pensions
Creació de la xarxa d'atenció i recuperació integral
Accés prioritàri a la formació ocupacional
Dret a l'assistència jurídica
Renda mínima d'inserció, ajuts i prestacions econòmiques
Noves mesures informatives i estratègies de sensibilització, prevenció i detecció
Els programes integrals, els protocols d'actuació i participació i foment dels ens locals i les entitats de dones.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

7.- CONCEPTE DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Avui les meves "investigacions" han anat adreçades a profunditzar en la conceptualització de la "violència de gènere". La llei utilitza l'expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que alhora, ha imposat un  model de masculinitat que encara és valorat per alguna de les parts de la societat com a superior.
S'entén per violència masclista, aquella que s'exerceix contra les dones en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimadacions o coaccions, té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat.
En aquest sentit la llei aborda totes les formes d'exercir la violència masclista: violència física, psicològica, sexual, econòmica, en diferents àmbits: de parella, familiar, laboral, social o comunitari.
La violència contra les dones o violència de gènere es refereix a les agressions que aquestes pateixen dels seus companys o excompanys sentimentals, encara que no hi hagi convivència.
La violència domèstica al.ludeix a la que té lloc en l'àmbit familiar, sigui quin sigui el parentiu, entre víctima i agressor i sense diferenciar el sexe.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

6.- ANÀLISI DE LA DEMANDA I PLANIFICACIÓ

A la reunió d'avui han assistit la coordinadora del servei, la psicòloga, la tècnica d'igualtat, la monitora de teatre terapeútic i jo mateixa.
En principi tenia com a objectiu analitzar conjuntament quina era la demanda i establir els objectius del taller i els indicadors d'avaluació,  de manera consensuada.
  •   Sensibilitzar  la població femenina envers la necessitat de no tolerar determinades actituds masclistes, com a punt de partida de la prevenció de la violència de gènere.
  •   Generar un canvi d’actitud envers elles mateixes i el seu entorn.
  •   Potenciar l’autoconeixement, l’autoimatge i l’autoestima.
  •   Crear relació i complicitat entre les dones participants.
  •   Millorar la situació emocional de les dones
Pel que fa als continguts s'ha insistit  en què aquests fossin propers i significatius per a les alumnes.

També s'ha definit el calendari dels tallers que serà aproximadament de mitjans d'octubre a mitjans de desembre i el calendari de reunions de seguiment, que es farà setmanalment i a la que assistiràn  la coordinadora, la psicòloga, la professora de teatre i jo mateixa, per valorar si el procés d'ensenyament-aprenentatge es desenvolupa correctament o si cal introduir modificacions o correccions.



.