Avui la classe ha anat sobre contes japonesos.El Japó és un país amb una fort tradició patriarcal i avui en dia encara hi ha la creença que la dona que supera els trenta anys i és soltera i sense fills, ha fracasat socialment.
Un dels objectius que s'ha introduït en aquesta sessió és anar més enllà dels contes tradicionals de la cultura occidental i veure que en la majoria de cultures es reprodueixen els estereotips de gènere.
"La situación ha cambiado, y bastante, desde aquellos primeros años del confucionismo. Pero este pais, por donde se lo mire, no ha dejado de ser bastante machista. Veamos algunos ejemplos:
- Cuando una mujer se casa, no sólo pierde su apellido sino que deja de pertenecer a su familia y pasa a ser parte de la familia del esposo. Esto ocurrió por ejemplo con la Princesa Sayako, hija del Emperador, que al casarse con su novio que no pertenecía a la nobleza, pasó a convertirse en una plebeya más perdiendo todos sus derechos reales
- No es poco habitual que las mujeres renuncien a su empleo al casarse para "hacerse cargo de su hogar"
- Los hombres, en cambio, seguirán trabajando y más bien recibirán un aumento de sueldo por "los gastos extras". He escuchado que en algunos casos, cuando la mujer decide seguir trabajando, puede inclusive recibir una reducción de sueldo pues "será mantenida por su marido"
- Los casos de seku-hara, acoso sexual, son bastante comunes en las oficinas y universidades, pero son raramente denunciados
- Los casos de groping, manoseo en los trenes, han llegado a ser tan comunes que la única solución que se les ocurrió a las autoridades fue la de establecer vagones "sólo para mujeres"
- Si una chica no se casa antes de los 25 años será llamada un Christmas' Cake, pues "nadie los quiere después del 25..."
Y la lista continúa casi ad infinitum.
¿Y cómo sería de otra forma, si el machismo está presente hasta en el idioma japonés? Veamos, por ejemplo, como se descomponen las palabras esposo y esposa en función de sus kanjis y radicales
Avui ha estat el primer dia que les alumes han fet una petita dramatització del conte "El més poderós" que és una versió del conte "El cantero".
L'objectiu d'incloure aquestes classes de teatroterapia han estat molt positives. L'objectiu és resoldre situacions de conflicte i risc i els problemes personals.La unió entre el teatre i la terapia esdevé una eina molt útil en l'àmbit educatiu, i afavaoreix en les alumnes el desenvolupament de recursos creatius i actituds que afavoreixen la millora emocional i relacional. El fet de treballar continguts sobre els estereotips de gènere permet treballar l'autoestima i l'autoconeixement, com a base de la prevenció de la violència de gènere i per l'altre facilita la identificació d'estereotips.
Realment la meva valoració és molt positiva, el grup se sent molt còmode i molt a gust, venen realment motivades als tallers i s'ha creat un equip molt maco.
La professora de teatre aplica l'atenció a la diversitat i presta una especial atenció a l'alumna amb dificultats auditives, sempre té en conte aquest factor i procura adaptar alguns exercicis de dramatització a la seva situació personal (per exemple quan cal tancar els ulls per fer alguna visualització, ella els manté oberts, etc).
A nivell personal la ha estat una experiència molt agradable, veure aquestes dones amb il·lusió, atrevint-se a fer una petita dramatització, escollint el seu personatge i el seu vestuari, m'ha fet sentir bé. Se les veu contentes per aprendre, i plenament integrades en el grup.
La compenetració amb la professora de teatre ha estat excel.lent i ha aconseguit captar fàcilment els objectius que es volen assolir. També la psicòloga fa intervencions i reflexions durant el desenvolupament de les classes pràtiques, molt interessants i incentiva la capacitat d'anàlisi en les alumnes.
