Pratina se'n va a la neu
Hi havia una vegada una cocodrila que es deia Pratina i que vivia al mig d'un aiguamoll, ple de fang i molt humit, on passava tot el dia movent el seu vano, morta de calor.
- ¡Quina calor! – Va dir Pratina
- Tampoc fa tanta!, digué un petit mico molt xafarder que passava per allà
- A mi no em refresca ni banyar-me ¡ està tan calenta l'aigua!...
- Mira que ets exagerada, fa un temps que només et queixes, ets una llepafils !
Mentre parlaven, enfilats en una branca d'un arbre proper hi havia una parella d'ocells de vius colors. Eren una parella curiosa amb accent estranger, que Pratina no havia sentit mai, això va fer que estigués atenta a la conversa, en sentir aquest llenguatge musical.
- Al final arribem! Creia que se'm congelarien els ossos,.... tenia por de perdre les precioses plomes de la meva cua, amb tant de fred….
- Éscert, però si fos així estaries guapíssima, com sempre, i s'apropa a fer-li un petó a la seva companya. -
- Ets un adulador , (ji ji ji …)
- No varem tenir molta sort amb la nostra mestressa, a més a més de viure en una gàbia lletgíssima, ens va portar a un lloc cobert de NEU, brrruuuuuu!!!! És blanca i molt freda i jo estava tot el dia amb esgarrifances. ,
Pratina escoltà per primera vegada al a seva vida la paraula NEU, què devia ser Sembla ser que és freda, molt freda…. Amb el calor que estic passant ara!.
Ja sé el que faré, va dir, aniré a conèixer com és la NEU, aquesta serà la solució per tanta calor. I així entusiasmada per la idea començà a fer plans per al seu viatge.
De mentre, el mico xafarder, que ho havia sentit tot, va voler aprofitar l'oportunitat de demostrar-li al rei de la selva, el gran lleó que feia molt bé el seu paper de vigilant, tot i que en realitat era petit i una mica covard . Ràpidament va anar a explicar-li la gran notícia al Lleó Antó.
Al lleó no li agradava gens, gens ni mica, que els animals de la seva selva prenguessin decisions, ni fessin res sense consultar-li, al cap i a la fi, ell era el rei, el més fort el més poderós, el més savi. (o almenys era el que ell pensava), així que molt decidit va anar a parlar amb Patrina per impedir que fes aquell viatge. el més poderós, el més savi( o al menys era lo que ell creia), així que mot decidit va anar a parlar. con Pratrina per impedir que fes aquell viatge.
Pratina estava molt enfeinada preparant l'equipatge per al viatge quan va aparèixer el lleó Antó.
- Bona tarda Pratina, ¿es pot saber que fas?
- Bona tarda Majestat. Bé, preparo el meu equipatge per anar a fer un meravellós viatge per veure la Neu.
- Peròooooooo!, com se t'acudeix?? Tu estàs boja!!!! No existeix això que dius, en tota la meva vida he sentit mai parlar d'aquesta NEU, a més a més, el teu lloc és aquet, d'on has tret aquesta idea tant ximple ?
- Majestat, vaig sentir com uns ocells exòtics
- Xafarderies !, -va cridar el lleó - ¿faràs un llarg viatge per unes xafarderies d'uns ocellots que ni tant sols són d'aquí?
- Bé, em van semblar del tot sincers, a més jo tinc molta calor i vull saber si de veritat existeix la NEU, així que faré aquest viatge.
- No, no i no! Ningú a la meva selva marxa sense que jo ho aprovi.
- Pratina ja començava a estar enfadada, el lleó es creia més llest que ningú i no volia que marxés, però ella tenia molt clar el que havia de fer i així li va explicar al rei de la selva.
- Majestat, estic decidida, va dir mantenint la calma, és un aventura que vull començar a viure, no faig mal a ningú i vull anar, si vol li enviaré una postal quan arribi a la neu.
- El lleó Antó es va sorprendre molt, mail i havia contestat mai d'aquesta manera, Pratina no li tenia por, ni estava furiosa, ni cridava, simplement semblava molt segura del que havia de fer. Desconcertat comenta a dir unes paraules….
- Bé,eee si sisi marxes …. No podràs tornar!!
La cocodrila va ficar totes les seves coses en una bossa i amb pas ferm marxar del poblat per començar el seu viatge. El record de les paraules dels ocells, la descripció de la neu i la idea de conèixer nous paisatges l'ajudaven a tirar endavant…. Ummmmmmmm!!!: neu blanca, fresqueta, molt fresqueta,…. Així podré guardar el meu vano. …
A estones caminant, a estones corrents anava avançant, sovint menjava el que trobava pel camí, però encara feia molta calor i no veia la neu per enlloc. Va començar a sentir gana i estar cansada. Tot just a l'entrada d'un poblet, GRRRRRR la seva panxeta es va queixar de gana. i va dir en veu alta Ui!! Quina gana
- Jo sé on hi ha menjar…..
- Ei! Qui ets tu??
- Em dic Pardin i com pot veure soc la gata més llesta i ràpida del món. Vos que t'ensenyi on hi ha menjar?
- Pardin era una gata molt entremaliada, que es passava el dia sencer fent enfadar a Sàlem, el gat del veïíEra un gat molt tranquil i reposat, tot el contrari que ella. Si la cocodrila se li acabava el seu menjar ella passaria una estona divertida, rient-se d'ell.
- Pardin, tinc tanta gana…… on hi ha menjar?
- Acompanya'm , li va dir mentre anava rient: jajajaja
- Van anar a una casa propera i una vegada dintre va trobar un plat amb menjar i una tassa gran de llet. A Pardin el menjar li va semblar estrany i la llet li va encantar. MMMMM que bona, però tot i això encara tenia més gana.
- No pateixis, buscarem alguna cosa més. Llavors, de sobte, va aparèixer un gat gran, molt gran, que caminava molt tranquil i es va aturar mirant-les sorprès i curiós alhora.. La gata aprofità el moment per agafar a Pratina de la cua i treure-la ràpidament d'allà.
- Ja al carrer la gata continuava rient fins que va dir.
- Ha estat mol divertit, t'agraeixo la teva ajuda. Ara t'acompanyaré a un lloc on podràs menjar tot el que vulguis.
- Gràcies Pardin.
- Veuràs, mentre faig la volta pel poble he descobert que la cocodriloa del zoo està de baixa maternal per poder cuidar dels seus cadells i estan buscant una substituta. Allà et donar de menjar i podràs descansar una mica. Què et sembla?
- Bé, podré recuperar-me del meu viatge.
Al zoo la van rebre molt bé, va fer el seu treball a la perfecció i va conèixer genet molt interessant, va estar molt contenta de poder parlar amb l'ós polar i els pingüins, que li van confirmar que la neu existia i li van di on podia trobar-la. Amb forces renovades i amb l'alegria que el seu objectiu era a proa, sortí del zoo dirigint-se a la seva meta. Portava caminant unes quantes hores quan es va trobar al mig d'un paisatge meravellós, un petit bosc, un riu d'aigües transparents, que es podia creuar per un pont de fusta i molts, molts i grans arbres. A un costat del camí, enfilada en una branca la va saludar, un petit esquirol.
Achusss!, bon dia, qui ets? No t'havia vist mai per aquí, Achuuuus!!
- Bon dia, soc la cocodrila Pratina, i no soc d'aquí, vinc a buscar la NEU, saps si és aprop? - No m'ho recordis, achusss! De què creus que m'he constipat, aquest riu ve de la muntanya tota nevada i l'aigua està gelada, l'altre dia vaig ensopegar .Achus!!!!
Mentre l'esquirol parlava Pratina va veure una enorme muntanya amb el cim tot blanc. Neu!!!!!, va pensar, això deu ser neu, per fi l'he trobat.. Ja ja ja .
L'esquirol la mirà estranyada, -¿de què rius?- le preguntà
- Estic molt contenta, he aconseguit veure la neu, a partir d'ara ja no tindré calor, s'ha acabat anar amb el vano a tot arreu, i començà a donar saltirons de tant contenta com estava.
- Saltant, saltant va arribar al cim de la muntanya i ben aviat va trobar el que tant buscava: NEU.¡Hola NEU!, Que bonica ets i que fresca .... i …MMMM, que bona!.
Va començar a jugar i jugar, rodolar i rodolar per sobre de la blanca neu, encantada de no sentir calor. Es trobava tant bé que ben aviat va pensar que li agradaria compartir aquesta sensació amb tothom que no la coneixia i així va començar a pensar i a pensar.............
Ummmmmm faré gelats. Els millors gelats del món.
És així que tots els animalons del bosc la van ajudar, li portaven les millores fruites del bosc: nous, avellanes, castanyes, gerds, mores, maduixes.. i l'aigua més pura; les vaques li donaven llet per fer els gelats més originals i refrescants i ben aviat que es va fer molt i molt famosa, i els seus productes els demanaven d'arreu del món..
Un dia va haver d'enviar gelats a un hotel de la selva on ella vivia i va aprofitar per enviar un paquet molt especial al lleó Antó i al mico xafarder, que sempre l'acompanyava. Al paquet hi havia alguns dels seus millors gelats i una carta que deia: .
Benvolguts amics,
Soc Pratina, ja he trobat la NEU i és genial, és freda, blanca i deliciosa, tant que he volgut compartir-la amb vosaltres, us envio alguns dels meus gelats, espero que us agradin i us refresquen.
A més a més, durant el meu viatge vaig trobar nous amics amb els que ho passem molt bé, soc molt feliç.
Molts records!
Pratina
…I conte contat, conte acabat ! !
