Erase una vez un lobito bueno, al que maltrataban todos los corderos,
había también una príncipe malo, una bruja hermosa y un pirata honrado....
Todas esas cosas había una vez, cuando yo soñaba un mundo al revés.
(José Agustín Goitysolo)

dijous, 15 de desembre del 2011

39.- AIXÒ S'ACABA....... CONCLUSIONS FINALS DEL PRÀCTICUM

Ara que he acabat  les practiques presencials al SIAD he entès perfectament el que significa que el pràcticum és una experiència de síntesi en la qual cal utilitzar de manera adequada els coneixements pràctics i alhora és una experiència d’aprenentatge perquè s’experimenta el rol professional en un entorn complex amb regles pròpies.

En aquest cas, d’alguna manera jugava amb avantatge perquè gràcies a la  meva experiència professional, com a Tècnica de Solidaritat i Cooperació,  conec bastant  a fons l’administració local, tot i que desconeixia el funcionament  ni el treball en xarxa que desenvolupa el SIAD.  El coneixement del marc social, legal i institucional en el que es situa el tema de la violència de gènere, del funcionament de l’administració  com a institució prestadora de serveis,  i alhora dinamitzadora en la creació de sensibilitats i canvis d’actitud en la població, ha estat cabdal per desenvolupar les practiques de forma adient.

El pràcticum s’ha composat  bàsicament  de tres blocs:
1.- coneixement del context específic on es desenvolupa el pràcticum, en aquest cas el SIAD com a servei municipal integrat  en un ajuntament.
2.-  assessorament  en el disseny d’un projecte pedagògic, per prevenir  la violència de gènere  i finalment
3.-  el seguiment   i avaluació de la seva implementació,  al que he assistit com a observadora a les classes,  per detectar possibles punts febles en el procés d’ensenyament-aprenentatge, tenint en compte el triangle interactiu (alumnes, continguts  i al professorat) i  el context sociofamiliar  i situació personal de cada una de les alumnes. Aquesta observació de cada una de les sessions ens ha aportat  informació detallada , que ha permès fer un treball més acurat en les reunions setmanals de valoració,  i ha ajudat  introduir petites propostes de millora.   

El model d’assessorament seguit ha estat el col·laboratiu constructivista, model  que penso contribueix a una millor acceptació  de la figura de psicopedagog, que es presenta con un col.laborador més en el treball en equip , fet que evita a la vegada ferir susceptibilitats d’altres professionals, sobre tot dels psicòlegs educatius , que poden tenir la percepció que algú envaeix  el seu àmbit d’actuació i veure el psicopedagog com un perill per a la seva professió.

Un els  errors que he detectat ha estat un incorrecte plantejament de les fases, ja que aquestes no estaven  temporalitzades de forma adient  en el projecte,  ja que d’alguna manera han transcorregut  de forma més o menys simultànea  en lloc de ser fases successives. De fet aquest aspecte ja es visualitza en el projecte però no de forma adequada.

Amb independència dels objectius establerts en un principi , s’ha  aconseguit plenament, que les alumnes  qüestionin  l’educació que han rebut,  i que fer-ho d’una manera crítica i constructiva  és un manera de prevenir l’acceptació de la violència de gènere, sigui del tipus que sigui i una forma d’iniciar un procés de canvi . Canvi que s’ha generat en aquest context socioeducatiu i ha  permès i facilitat la reflexió, l’anàlisi i la creativitat. Potser aquest  ha estat un dels aspectes que més he destacat en les meves aportacions en les reunions de valoració, · la necessitat ”d’aprendre a aprendre” de manera que  les alumnes fossin conscients   precisament  de com s’aprenen determinades creences i actituds , que se’ns presenten de forma subliminal i el paper de la  societat en la transmissió, reproducció i consolidació dels estereotips de gènere o altres models socials.

Un pràcticum realment engrescador que ha compensat l’enorme esforç i dedicació que ha necessitat i que ha tingut els seus fruïts immediats i esperem que en el futur, tenint en compte  que el taller s'ha  inclòs en el catàleg d'activitats del SIAD per al proper semestre.

38.- EL CONTE EN TITELLES, per l'Anna García

Aquí us penjo dos vídeos del conte representant amb titelles, per l'Anna García, professora de teatre, que ha fet un gran treball, les alumnes estan molt entusiasmades amb el seu conte! i molt satisfetes de sí mateixes i de tot el que han après.
Jo també ho estic d'elles i de totes les persones que han col·laborat i han fet possible el  meu pràcticum. Gràcies a tots i totes!


                 http://youtu.be/nIFn4GU-9rQ

                      http://youtu.be/YJjcYbbsNFI

37.- CONTE

Pratina se'n va a  la neu

Hi havia una vegada  una cocodrila que es deia Pratina  i que vivia al mig d'un aiguamoll, ple de fang i molt humit, on passava tot el dia movent  el seu vano, morta de calor.

-          ¡Quina  calor! – Va dir  Pratina
-          Tampoc fa tanta!, digué  un petit mico molt xafarder que passava per allà
-          A mi  no em refresca ni banyar-me  ¡ està tan calenta l'aigua!...
-          Mira que ets exagerada, fa un temps que només et queixes, ets una llepafils !
Mentre parlaven, enfilats en una branca d'un arbre proper hi havia una parella  d'ocells de vius colors. Eren una parella curiosa amb accent estranger, que Pratina no havia sentit mai, això va fer que estigués atenta a la conversa, en sentir aquest llenguatge musical.

-   Al final arribem! Creia que se'm congelarien els ossos,.... tenia por de perdre les precioses plomes de la meva cua, amb tant de fred….
-   Éscert, però si fos així estaries guapíssima, com sempre, i s'apropa a fer-li un petó a la seva companya.  - 
-    Ets un adulador , (ji ji ji …)
-    No varem  tenir molta sort amb la nostra mestressa, a més a més de viure en una gàbia lletgíssima, ens va portar a un lloc cobert de NEU, brrruuuuuu!!!! És blanca i molt freda i jo estava tot el dia amb esgarrifances. ,
    
 Pratina escoltà per primera vegada al a seva vida la paraula NEU, què devia ser Sembla ser que és freda, molt freda…. Amb el calor que estic passant ara!.

Ja sé el que faré, va dir, aniré a conèixer com és la NEU, aquesta serà la solució per tanta calor. I així entusiasmada per la idea començà a fer plans per al seu viatge.  

De mentre, el mico xafarder, que ho havia sentit tot, va voler aprofitar l'oportunitat de demostrar-li al rei de la selva, el gran lleó que feia molt bé el seu paper de vigilant, tot i que en realitat era petit i una mica covard . Ràpidament  va anar a explicar-li la gran notícia al Lleó Antó.
Al lleó no li agradava gens, gens ni mica, que els animals de la seva selva prenguessin decisions, ni fessin res sense consultar-li, al cap i a la fi, ell era el rei, el més fort  el més poderós, el més savi. (o almenys era el que ell pensava), així que molt decidit va anar a parlar amb Patrina per impedir que fes aquell viatge.  el més poderós, el més savi( o al menys era lo que ell creia), així que mot decidit  va anar a parlar. con Pratrina per impedir que fes aquell viatge.  


Pratina estava molt enfeinada preparant l'equipatge per al viatge quan va aparèixer el lleó Antó.  

-          Bona tarda Pratina, ¿es pot saber que fas?
-          Bona tarda Majestat. Bé, preparo el meu equipatge per anar a fer un meravellós viatge per veure la Neu.
-   Peròooooooo!, com se t'acudeix?? Tu estàs boja!!!! No existeix això que dius, en tota la meva vida he sentit mai parlar d'aquesta NEU, a més a més, el teu lloc és aquet, d'on has tret aquesta idea tant ximple ?

-          Majestat, vaig  sentir com uns ocells exòtics
-          Xafarderies !, -va cridar el lleó - ¿faràs un llarg viatge per unes xafarderies d'uns ocellots que ni tant sols són d'aquí?  
-          Bé, em van semblar del tot sincers, a més jo tinc molta calor i vull saber si de veritat existeix la NEU, així que faré aquest viatge.
-          No, no i no!  Ningú a la meva selva marxa sense que jo ho aprovi.  
-          Pratina ja començava a estar enfadada, el lleó es creia més llest que ningú i no volia que marxés, però ella tenia molt clar el que havia de fer i així  li va explicar al rei de la selva.
-          Majestat,  estic decidida, va dir mantenint la calma, és un aventura que vull començar a viure, no faig mal a ningú i vull anar,  si vol li enviaré una postal quan arribi a la neu.
-          El lleó Antó es va sorprendre molt, mail i havia contestat mai d'aquesta manera, Pratina no li tenia por, ni estava furiosa, ni cridava, simplement semblava molt segura del que havia de fer. Desconcertat comenta a dir unes paraules….
-          Bé,eee  si sisi marxes …. No podràs tornar!!

La cocodrila va ficar totes les seves coses en una bossa i amb pas ferm  marxar del poblat per començar el seu viatge. El record de les paraules dels ocells, la descripció de la neu i la idea de conèixer nous paisatges l'ajudaven a tirar endavant…. Ummmmmmmm!!!: neu blanca, fresqueta, molt fresqueta,…. Així podré guardar el meu vano.  …

A estones caminant, a estones corrents anava avançant, sovint menjava el que trobava pel camí, però encara feia molta calor i no veia la neu per enlloc. Va començar a sentir gana i estar cansada.  Tot just a l'entrada d'un poblet, GRRRRRR la seva panxeta es va queixar de gana. i va dir en veu alta   Ui!! Quina gana

- Jo sé on hi ha menjar…..
- Ei! Qui ets tu??
- Em dic Pardin  i com pot veure soc la gata més  llesta  i ràpida del món. Vos que t'ensenyi on hi ha menjar?

- Pardin era una gata molt entremaliada, que es passava el dia sencer fent  enfadar a Sàlem, el gat del veïíEra un gat molt tranquil i reposat, tot el contrari que ella. Si la cocodrila  se li acabava el seu menjar ella passaria una estona divertida, rient-se d'ell.  
-          Pardin, tinc tanta gana…… on hi ha menjar?  
-          Acompanya'm , li va dir mentre anava rient: jajajaja 
-          Van anar a una casa propera i una vegada dintre va trobar un plat amb menjar i una tassa gran de llet. A Pardin el menjar li va semblar estrany  i la llet li va encantar. MMMMM que bona, però tot i això encara tenia més gana.
-                No pateixis, buscarem alguna cosa més. Llavors, de sobte, va aparèixer un gat gran, molt gran, que caminava molt tranquil i es va aturar mirant-les sorprès i curiós alhora.. La gata aprofità el moment per agafar a Pratina de la cua i treure-la ràpidament  d'allà.
-                Ja al carrer la gata continuava rient fins que va dir.
-          Ha estat mol divertit, t'agraeixo la teva ajuda. Ara t'acompanyaré a un lloc on podràs menjar tot el que vulguis.
-          Gràcies Pardin.  
-          Veuràs, mentre faig la volta pel poble he descobert que la cocodriloa del zoo està de baixa maternal per poder cuidar dels seus cadells i estan buscant una substituta. Allà et donar de menjar i podràs descansar una mica. Què et sembla?
-          Bé, podré recuperar-me del meu viatge.

Al zoo la van rebre molt bé, va fer el seu treball a la perfecció i va conèixer genet molt interessant, va estar molt contenta de poder parlar amb l'ós polar i els pingüins,  que li van confirmar que la neu existia i li van di on podia trobar-la. Amb forces renovades i amb l'alegria que el seu objectiu era a proa, sortí del zoo dirigint-se a la seva meta. Portava caminant unes quantes hores quan es va trobar al mig d'un paisatge meravellós, un petit bosc, un riu d'aigües transparents, que es podia creuar per un pont de fusta i molts, molts i grans arbres. A un costat del camí, enfilada en una branca la va saludar, un petit esquirol.
Achusss!, bon dia, qui ets? No t'havia vist mai per aquí, Achuuuus!!
-          Bon dia, soc la cocodrila  Pratina,  i no soc d'aquí, vinc a buscar la NEU, saps si és aprop?  
-          No m'ho recordis,  achusss! De què creus que m'he constipat, aquest riu ve de la muntanya tota nevada i l'aigua està gelada, l'altre dia vaig ensopegar .Achus!!!!
Mentre l'esquirol parlava Pratina va veure una enorme muntanya amb el cim tot blanc. Neu!!!!!, va pensar, això deu ser neu, per fi l'he trobat..  Ja ja ja .

L'esquirol la mirà estranyada, -¿de què rius?- le preguntà
-   Estic molt contenta, he aconseguit veure la neu, a partir d'ara ja no tindré calor, s'ha acabat anar amb el vano a tot arreu, i començà a donar saltirons de tant contenta com estava.
-   Saltant, saltant va arribar al cim de la muntanya  i ben aviat va trobar el que tant buscava: NEU.¡Hola NEU!, Que bonica ets i que fresca .... i   …MMMM, que bona!.
Va començar a jugar i jugar, rodolar  i rodolar per sobre de la blanca neu, encantada de no sentir calor. Es trobava tant bé que ben aviat va pensar que li agradaria compartir aquesta sensació amb tothom que no la coneixia i així va   començar a pensar i  a pensar.............

 Ummmmmm faré gelats.  Els millors gelats del món.

És així que tots els animalons del bosc la van ajudar, li portaven les millores fruites del bosc: nous, avellanes, castanyes, gerds, mores, maduixes.. i l'aigua més pura; les vaques li donaven  llet per fer els gelats més originals i refrescants i ben aviat que es va fer molt i molt famosa, i els seus productes els demanaven d'arreu del món..
   
Un dia va haver d'enviar gelats a un hotel de la selva on ella vivia i va aprofitar per enviar un paquet molt especial  al lleó Antó i al mico xafarder, que sempre l'acompanyava. Al paquet hi havia alguns dels seus millors gelats i una carta que deia:  .
Benvolguts amics,

Soc Pratina,  ja he trobat la NEU i és genial, és freda, blanca i deliciosa, tant que he volgut compartir-la amb vosaltres, us envio alguns dels meus gelats, espero que us agradin i us refresquen.  

A més a més, durant el meu viatge vaig trobar nous amics amb els que ho passem molt bé, soc molt feliç.

Molts records!

Pratina

…I conte contat, conte  acabat  ! ! 

dimecres, 14 de desembre del 2011

36.- REFLEXIONANT PLEGADES I TREIENT CONCLUSIONS

Com s'acaba ja el curs, avui hem fet una classe d'anàlisi i reflexió sobre el maltractament i la violència de gènere. A partir d'unes preguntes plantejades les alumnes han reflexionat i debatut en grup sobre els aspectes que es relacionen a continuació:
  • En que creus que consisteix el maltracte conyugal? Que fa la persona que maltracta?
  • Penseu que hi ha alguna relació entre els estereotips de gènere i la violència de gènere?
  • Creieu que ha variat el vostre concepte de violència de gènere després de fer el talle? En quin sentit?
  • Què més hem après durant aquest taller?
Realment he quedat molt sorpresa, les alumnes han tingut la capacitat de fer un debat plegades sobre els punts plantejats, que s'ha anat enriquint amb les aportacions de totes. He recordat quan al principi del taller quasibé no s'atrevien a parlar i fins i tot estaven una mica espantades al veure la planificació del curs que incloïa classes de dramatització.


El seu concepte sobre la violència de gènere ha variat moltíssim, de manera que ara ja no la vinculen únicament a la violència física sinó que identifiquen moltes altres formes de maltracte, fins i tot assenyalen els estereotips de gènere i la societat patriarcal com una llavor  d'un possible maltractament futur.  Alguna cosa ha canviat en elles i l'aprenentatge ha estat profitós, a més a més hi ha hagut un creixement emocional i ha millorat la seva autoestima.

dilluns, 12 de desembre del 2011

35.- INDICADORS QUE AJUDEN A IDENTIFICAR EL MALTRACTE I EL MALTRACTADOR

A tots els àmbits de la vida quotidiana podem trobar indicadors de la violencia contra les dones: a la llar, al carrer i als espais públics, a les relacions familiars, a les relacions socials.. Aquesta violència es relaciona amb la sexualitat, la formació, l’àmbit laboral, la imatge i la vàlua personal, l’economia i  els antecedents de parella. Caldria tenir presents alguns ítems d’identificació:

A la llar
§  Resol els conflictes amb hostilitat, intimidant o sent agressiu
§  T’amenaça i intimida com a mitjà de control o abús (amenaces de pallises, de matar-te, diu calumnies de tu, et restringeix la llibertat, revela secrets teus, et dexa sena amics o diners, t’abandona, t’indueix a suicidar-te).
§  Trenca coses en atacs d’ira, moltes vegades objectes significatius per a tu o amb un contingut simbòlic (la foto de la boda, records, joies…)
§  Ingnora o ridiculitza els teus sentimentss, creences o opinions.
§  Contínuament et critica, insulta, humilia o crida
§  Fa coses expressament per molestar-te (posa el volum de la televisió molt alt quan dorms, dóna cops de porta…)
§  Desconnecta o espatlla els aparells quan no hi és perquè no els puguis utilizar quan ell no hi és (televisió, telèfon) . Et controla el móvil.
§  Embruta i desendreça allò que acabes d’endreár
§  Acostuma a culpar-te pels seus errors i no admet la responsabilitat de les seves actuacions.
§  Té reaccions violentes  si considera que no tens cura de la llar o si l’ambient familiar no és del seu gust.
Al carrer i espais públics
§  Et persegueix o et vigila
§  Et posa en evidencia davant de persones desconegudes
§  Es mostra obertament interessat per altres dones davant teu.
§  Munta “espectàcles” o et deixa plantada.
§  T’escridassa, colpeja o maltracta físicament
§  Justifica la violencia d’altres homes
Relacions familiars
§  Castiga o priva d’atenció els fills quan s’enfada
§  T’amenaça amb prendre’t els fills
§  Intenta implicar els teus familiars o les tevés amistats en una campanya per recuperar la relació, en cas de separació.
§  Et limita les visites als teus familiars
§  Es nega a participar i que tu participis en les celebracions familiars
§  Desualifica les accions o opinions de la teva familia
§  Et menysprea davant la familia i els fills.
Relacions socials
§  T’humilia, es burla de tu o t’avergonyeiix davit les amistads
§  Rebutja mantener relacions socials en la teva compañía
§  T’allunya del teu cercle d’amistats
§  Creu que les persones que t’envolten estan en contra seu i que t’animen  a deixar.-lo
§  Es fa la víctima davant els altres declaren que tu el maltractes o que la convivència amb tu suporta un gran esforç.
Sexualitat
§  T’exigeix tenir relacions sense tenir en compte els teus desigs.
§  No respecta ni satisfà les teves necessitats o gustos
§  No accepta negatives o pren represàlies si no mantens relacions sexuals
§  T’insulta o menysprea durant l’acte secual
§  T’obliga a realitzar actes que per a tu són humiliants
§  Et compara amb altres dones
§  T’obliga a mantenir relacions davant altres persones
§  T’obliga a veure o copiar models de pornografia
§  T’utilitza com a descàrrega sexual hostil després d’un contratemps
§  Ridiculitza o insulta les dones com a grup
Formació
§  No et permet accedir a una formació
§  T’obliga a abandonar els teus estudis
§  Et priva del temps de dedicació necessari per estudiar
§  Menysprea, ridiculitza i posa en dubte els teus coneixements
Àmbit laboral
§  No et permet treballar
§  T’obliga a carregar amb el pes econòmic de la família i la llar
§  Controla la relació amb els companys de feina masculins
§  T’espera a la sortida de la feina i controla el teu horari
§  Et truca o visita a la feina constantment per controlar-te
§  Provoca que t’acomiadin
Imàtge i vàlua personal
§  T’impideix vestir el teu gust o t’obliga a portar determinades peces de roba
§  T’obliga a portar una determinada imatge personal amb la qual et sents incòmoda
§  Et diu que una bona part de la teva vàlua o identitat es deriva del fet que ell és el teu marit /amant /promès
§  Menysprea o desqualifica els teus èxits personals
§  Compara contínuament la teva imatge amb les altres dones
Economia
§  Utilitza els diners per controlar les teves activitats, les teves compres i la teva conducta
§  Et limita el maneig dels diners
§  Es reserva les dades bancàries
§  No dóna explicacions sobre els seus ingressos i despeses
§  Nega diners per a necessitats vitals (medicaments, menjar..)
§  Es juga els diners familiars
§  No permet que gestionis els teus béns o guanys o se n’apodera il·legalment
§  Ven les teves pertinences sense el teu consentiment
§  T’obliga a fer gestions econòmiques sense que hi estiguis d’acord (sol·licitar préstecs, ajuts, etc)
Antecedents de parella
§  Al començament de la relació et va pressionar per tal d’accelerar el compromís, viure junts o casar-vos.
§  Ha maltractat altres persones anteriorment (familiars, altres dones...)
§  Pren alcohol o drogues ( que comporten efectes facilitadors de la violència: pèrdues de memòria, accessos d’ira, profunda suspicàcia, actes de crueltat...)
§  Ha estat arrestat anteriorment per fets com amenaces, coaccions, maltractaments o delictes de lesions.
§  Hi ha hagut més d’un incident de conducta violenta
§  Pateix canvis sobtats en el seu estat d’ànim o bé acostuma a estar depressiu.
§  Va viure de nen un ambient de violència
§  No accepta el rebuig
§  Treu importància als incidents d’abús i violència
§  Li agrada sentir-se poderós i dominador.Utilitza els “privilegis de se home”com una justificació de la seva conducta.    

diumenge, 11 de desembre del 2011

34,. UN ARTICLE PER REFLEXIONAR

 Interessant article de Javier Marias Adolescentes como bisabuelos, que ens fa pensar si realment s'ha avançat alguna cosa,  pel que fa als estereotips de gènere, o si en realitat anem en direcció contrària. Una cosa és l'esperit de la llei i altra cosa molt diferent el que és reflecteix en altres espais, fora del context legal, i si no... fem un repàs a l'article.


 Las respuestas de mil y pico estudiantes de Secundaria en torno a las relaciones de pareja y los "papeles" de mujeres y hombres son tal sarta de tópicos, antigüedades y sandeces que casi explican por sí solas por qué transcurren los años y el fenómeno de la violencia machista, por ejemplo, no se mitiga en absoluto, por mucho que se llame la atención sobre el problema, se tomen mil medias preventivas y se cursen leyes para castigar duramente a los maltratadores y proteger a las maltratadas. ......

dimecres, 7 de desembre del 2011

33.- DE PONT..... O D'AQÜEDUCTE

Aquesta setmana no hi haura taller amb les alumnes perquè moltes aprofiten per fer pont i quan marxen s'acomiaden amb petons i abraçades. És gratificant veure el vincle que s'ha establert entre elles i nosaltres (la psicòloga, la professora de teatre i jo mateixa), se les nota contentes i agraïdes alhora i diuen que estan desitjant que sigui el dia 15 per tornar a tenir taller, que estan aprenent molt i que se senten molt a gust. Això ja justifica amb escreix la nostra dedicació i les hores de feina, de reunions de seguiment i de planificació,   i a nivell personal estic molt contenta, el disseny  i el desenvolupament del taller ha estat tot un èxit!!!!


La psicòloga també està molt implicada i la coordinadora del SIAD ha demanat que, el que va començar com una nova experiència arrel del pràcticum, tingui continuïtat. Sembla que així serà, si la crisi i les retallades pressupostàries ho permeten.

dijous, 1 de desembre del 2011

32.- EL CONTE JA TÉ NOM

Avui, les alumnes han acabat d'elaborar el guió del conte i li han posat un nom: LA COCODRILA PRATINA SE'N VA A LA NEU. No són encara definitives cap de les dues coses, però ha estat una feina molt interessant i estan realment entusiasmades.
Com acabar de consensuar la història i fer diàlegs ha portat temps, tot i que han tingut el suport de l'Anna, contacontes professional i professora de teatre, no han pogut iniciar la representació amb titelles. Ho deixarem per a la propera classe.  Ho hem substituït per una visualització per treballar l'autoconcepte i l'autoestima: "La cadira buïda"



LA SILLA Y LA AUTOESTIMA
Imagina con todas a fuerza que puedas que tienes delante una silla vacia... Imaginad su forma, su color, su textura.... Una vez tengas clara la imágen observa como se sienta en esa silla una persona que te quiere mucho y que te hace sentir muy a gusto contigo misma cuando estas a su lado, te sientes bien y aceptada. Contempla detenidamente su rostro, su figura, su postura.. ¿ Que sientes al contemplarla? Seguro que es un sentimiento gratificante. Ahora esa persona se despide y se va, sabiendo que siempre la puedes invitar a estar contigo en la silla.
Y ahora aparece otra persona, que eres tu misma, tu réplica, y la invitas a sentarte en la silla. Contempla tu rostro, tu figura, tu postura..... ¿Que sientes? ¿Es un sentimiento agradable, desagradable, ambivalente, indiferente, de tristeza, de alegria, de compasion, de ternura, de comprensión? Intenta tomar conciencia de tus sentimientos hacia tí misma.
Y ahora, teniendo todavia vuestra imágen delante, intenta responder con toda sinceridad las siguientes preguntas:

ü  ¿Me aprecio, me respeto, me acepto tal como soy?
ü   
ü  Habitualmente ¿ estoy satisfecha o insatisfecha de mi misma?
ü   
ü  ¿Reconozco mis cualidades y logros o por el contrario no los valoro?
ü   
ü  ¿Me valoro como realmente valgo o por el contrario me infravaloro?
ü   
ü  ¿Asumo serenament mis limitaciones, errores y fracasos?
ü   
ü  ¿Me perdono?
ü  ¿Me comporto de forma autónoma y solidaria a la vez?
ü   
ü  ¿Soy capaz de defender mis derechos sin intentar violar los ajenos?
ü   
ü  ¿Me cuido suficientemente de mi misma?